TAY NINH - Cochinchina

3703 Vistes

MARCEL BERNANOISE¹

I. Geografia física

La província de Tayninh [Tày Ninh] té una superfície d’unes 450.000 hectàrees i està limitada al nord i a l’oest per Cambodja, al sud per les províncies de Giadinh [Gia Định], Cho Lon [Chợ Lớn] i Tanan [Tan An] i a l'est pel Saigon [Sài Gòn] riu. El terreny està trencat per una sola ondulació, la muntanya anomenada "Nui Ba Den"[núi Bà Đen], A 1.000 metres d’alçada, el punt més alt de Cochin-Xina.

HIDROGRAFIA

Les rutes d’aigua de la província són Saigon [Sài Gòn] riu i el [Vàm Cỏ] riu amb els seus afluents, el principal cap dels quals són els rius (rach) Cai Bac [Cái Bạc], Soc Om [Soc Om], i la Tayninh [Tày Ninh]. Aquests camins d'aigua permeten que els vaixells de petit tonatge es desplacin fins a la distància Lo Vés [Lò Vés] al riu Cai Bac [Cái Bạc], i a Ben Cui [Bến Củi] sobre el Saigon [Sài Gòn] riu.

MITJANS DE COMUNICACIONS

Tayninh [Tày Ninh] es proporciona a les comunicacions per aigua un servei de llançament bimensual entre Tayninh [Tày Ninh] i Saigon [Sài Gòn]. A més, hi ha nombrosos turismes que circulen per carreteres des de Tayninh [Tày Ninh] a Saigon [Sài Gòn], i trucant al Godauha [Gò Dầu Hạ] i Trangbang [Trang Bang]. La seva xarxa de rutes comprèn:

Dues carreteres:

de Tayninh [Tày Ninh] a Saigon [Sài Gòn], un dels quals, la ruta local 12, continuada per la ruta colonial 1, serveix als centres de Trangbang [Trang Bang] i Godauha [Gò Dầu Hạ]. Tayninh [Tày Ninh] es troba a 99 km, Trangbang [Trang Bang] 49 km i Godauha [Gò Dầu Hạ] A 60 km de Saigon [Sài Gòn] al llarg del recorregut Saigon-Pnom Penh [Sài Gòn-Pnôm Pênh];
Hi ha dues rutes cap a Pnom Penh [Pnôm Pênh], la ruta colonial 1 que passava Godauha [Gò Dầu Hạ], i la ruta local 13 de Tayninh [Tày Ninh] que, a Soarieng [Soài Riêng], s'uneix a la ruta colonial 1 que condueix a Pnom Penh [Pnôm Pênh]. Per sortir de la província per qualsevol via, cal creuar un ferri, però aviat es substituirà per un pont;
Una altra ruta va des de Tayninh [Tày Ninh] a Kedoi [Kẻ Đôi], un poble situat als peus Nui Ba Den [núi Bà Đen], A 15 km Tayninh [Tày Ninh]. Aquesta ruta divideix:

a) cap a un recorregut de 8.700 km de longitud que condueix fins al peu de la muntanya, on un sender ens apropa a les pagodes on es troba elVerge fosca", Objecte predilecte de pelegrinatge;

b) a una ruta en curs de construcció, seguida d'un camí que condueix al cim de Nui Ba Den [núi Bà Đen];

4. La ruta local 13, que va des de Tayninh [Tày Ninh] fins al Saigon [Sài Gòn] i des d'aquest punt continuant fins a la província de Thudaumot [Thủ Đầu Một], molt pintoresc, com també és el recorregut Soarieng [Soài Riêng], creuant incidentalment una regió forestal plena de caça;

5. Una ruta, de 15 km de longitud, des de Trangbang [Trang Bang] a Bungbinh [Bùng Binh], des de quin punt de la temporada seca, hi ha una pista de carros que voreja les ribes de la Saigon [Sài Gòn] riu;

6. Un recorregut, 1 km per sobre de la ciutat de Trangbang [Trang Bang], connectant la ruta colonial 1, amb les rutes provincials Cho Lon [Chợ Lớn].

A més d'aquestes principals rutes, la província compta amb:

a) la ruta cap a Xom Vinh [poble de Vinh], pavimentat només uns 4 km, però es pot fer servir per automòbils a la temporada seca, un recorregut que passa per un barri de jocs i permet una visita a la torre de Chot Mat [Chột Mắt];

b) El Thanhdien [Thanh Dien] ruta prop de la qual és una pagoda que conté ídols d’interès arqueològic.

II. Geografia Administrativa

ADMINISTRACIÓ GENERAL

Tayninh [Tày Ninh], que només era un municipi (Phu) de la província de Giadinh [Gia Định], sota el govern Annamita, es va formar a una província el 14 d'abril^th 1862 per l'almirall BONNARD. Aquesta província està dividida en dues divisions, Thaibinh [Pacífic] i Trangbang [Trang Bang]; el primer té una organització hospitalària sota la direcció d'un metge, i el segon, un lloc mèdic sota un metge nadiu.

POBLACIÓ

Molt poblada amb només 93.000 habitants, la província no té centres importants a banda de la seva principal ciutat, Trangbang [Trang Bang] i Godauha [Gò Dầu Hạ], que són respectivament de 100, 50 i 78 km Saigon [Sài Gòn]. La població es compon de la següent manera:

Annamites: 80707, cambodjanos: 9457, Cham: 1110, xinesos: 781, Minh Huong: 377, europeus: 87, indis: 31; Total: 92550.

III. Geografia Ecomocional

Encara no s'ha desenvolupat cap indústria important. La riquesa principal de la província consisteix en l’agricultura i la caça.

Tothom que desitgi passar les plantacions i ajudar en el desenvolupament dels productes, pot obtenir informació fàcilment sobre el cultiu de l’herva (cautxúplanta, canya de sucre, arxa (fruits secs), així com la fabricació d’indiarubber, l’afinació de sucres i olis de fruits secs. També poden formar una idea fàcil dels recursos de la província pel que fa a llenya i llenya per a fusteria.

FAUNA I FLORA

Sense aprofundir en detalls, cal cridar l’atenció sobre la varietat d’espècies que es troba a tot arreu. Aquí hi ha molts insectes, llangardaixos, rosegadors, cérvols, remugants, aus, entre els quals cal citar el tigre reial, les més rares espècies de rinoceront i una gran varietat d'esquirols. Entre els ocells es troben el calao o la banya i les àguiles. Entre els insectes hi ha una gran varietat de cicindcla (tigre-escarabat) i els cargols, i els coneguts amb el nom de "Coq des Bois”Que, amb la seva fluïdesa blanca, tenen aparença d'una flor.

Pel que fa a la flora, aquesta es representa principalment per una varietat de falgueres i nombroses varietats d’orquídies.

IV. Història

Els documents oficials tenen tota la culpa en establir un registre històric autèntic.

Cap al 1850, una mandarina annamita HUYNH DUONG GIANG [Huỳnh Đường Giang], que governava la província, fou atacat pels cambodians. Tenint en compte la seva resistència inútil, ell, així com el seu tinent Chanh Tong [Chánh Tổng], es va suïcidar. Una pagoda es va erigir a la seva memòria a Tra Vong [Trà Vông], i allà, se celebra anualment una cerimònia commemorativa. En aquest període, un Annamita d'Annam, anomenat DANG VAN DUA [Đặng Văn Đua], es va establir a la part sud de la província i va fundar Trangbang [Trang Bang], on s’ha erigit un temple a la seva memòria. En el moment de la conquesta francesa, una mandarina de Tayninh [Tày Ninh], anomenat KHAM TAN TUONG [Khâm Tấn Tường], negant-se a presentar-se, es va refugiar a Phu An Vés [gò Phú An] (un poble de Hao Duoc [Hào Đước]) i van reunir diversos seguidors. Es van dispersar en una escaramussa, i la seva derrota coincidint amb la mort de Kham Tan Tuong el 1860, va marcar el final de la resistència annamita.

Els camboyanos, però, sota Champa, van prendre el camp i van marxar Tayninh [Tày Ninh], i el 7 de juny de 1566 a Truong Voi [Trường Voi] va entrar en contacte amb les tropes franceses, provocant la pèrdua del capità LARCLAUSE i el tinent LESAGE, així com de 8 suboficials i soldats. Després d'aquesta lluita es van enviar reforços, sota el comandament del tinent coronel MARCHAISE. El 14 de juny de 1866 es va produir un segon compromís Bang Dung [Bàng Dung] (un poble de Hao Duoc [Hào Đước]). Va resultar en el desafiament de Champa, però va costar la vida of Coronel MARCHAISE. Capità BEXJAMEN i 13 suboficials i soldats de la 58a companyia dels 3^nd regiment de marines.

BAN TU THƯ
4 / 2020

NOTA:
1: Marcel Georges Bernanoise (1884-1952) - Painter, va néixer a Valenciennes, la regió més septentrional de França. Resum de la vida i la carrera:
+ 1905-1920: treballant a Indochina i encarregat de la missió al governador d'Indoxina;
+ 1910: professor a l'Escola de l'Extrem Orient de França;
+ 1913: estudiar arts indígenes i publicar diversos articles acadèmics;
+ 1920: Va tornar a França i va organitzar exposicions d'art a Nancy (1928), París (1929): pintures de paisatges sobre Lorena, Pirineus, París, Midi, Villefranche-sur-mer, Saint-Tropez, Ytalia, així com alguns records. de l'Extrem Orient;
+ 1922: Publicació de llibres sobre arts decoratives a Tonkin, Indoxina;
+ 1925: va guanyar un gran premi a l'Exposició Colonial de Marsella i va col·laborar amb l'arquitecte del Pavillon de l'Indochine per crear un conjunt d'articles d'interior;
+ 1952: mor a l'edat de 68 i deixa un gran nombre de pintures i fotografies;
+ 2017: el seu taller de pintura va ser llançat amb èxit pels seus descendents.

REFERÈNCIES:
◊ Llibre “LA COCHINCHINE”- Marcel Bernanoise - Hong Duc [Ồng Đức] Editors, Hanoi, 2018.
◊ wikipedia.org
Words Les paraules vietnamites en negreta i en cursiva s'inclouen entre cometes - establert per Ban Tu Thu.

VEURE MÉS:
◊ CHOLON - La Cochinchine - Primera part
◊ CHOLON - La Cochinchine - Primera part
◊ SAIGON - La Cochinchine
◊ GIA DINH - La Cochinchine
◊ BIEN HOA - La Cochinchine
◊ THU DAU MOT - La Cochinchine
◊ MY THO - La Cochinchine
◊ TAN AN - La Cochinchine
◊ COCHINCHINA