Història de les notícies TET a Cochin Xina - 1a part
Hits: 440
HUNG NGUYEN MANH
Alguns periodistes veterans dels anys 30 i 40 han cregut amb seguretat que Mr. Diep Van Ky [Diệp Văn Kỳ] ell mateix va ser l’home que va prendre la iniciativa per primera vegada en publicar la primera revista de primavera, després de la seva adhesió al cercle de premsa:Fase Dong"[Đông Pháp] Thoi bao [Temps] (Revista del temps d'Indoxina francesa) de regidor municipal Nguyen Kim Dinh [Nguyễn Kim Đính] el 19271.
Tot i que la revista era propietat d’ella Nguyen Kim Dinh [Nguyễn Kim Đính] - El seu editor era Tran Huy Lieu [Trần Huy Liệu] - El Fase Dong [Đông Pháp] El temps era l'única revista que agafava el moviment nacionalista, que en aquell moment va créixer molt agitat, de manera que havia aconseguit l'atenció de les masses que l'acollien i la llegien. Per aquest motiu, cap a finals de 1927, la revista Springtime Time Magazine, amb un nombre modest de pàgines i una mida normal, havia aparegut, impresa en colors vermell i negre, i s’havia esgotat immediatament.
Com van rebre els lectors els continguts tan acollits?
Va ser per l’aparició de grans noms de polítics com Phan Chau Trinh [Phan Chau Trinh], Phan Boi Chau [Phan Bội Châu], o Bui Quang Chieu [Bùi Quang Chiêu]? La veritat està demostrant al contrari: va ser a causa del poeta "excèntric" Nguyen Khac Hieu [Nguyen Khac Hieu] amb el seu poema "Gaudint de la primavera" [Chơi Xuân]. Lectura del poema "Chơi Xuân”Escrita amb l’estil senzill dels anys 30 i 40, al principi podríem creure, que ens relatava el plaer i la inspiració d’un borratxo en buidar la copa de vi amb un glop, però contràriament a la nostra creença, en realitat era making, un resum preliminar de totes les maneres diferents de gaudir de la primavera durant tots els períodes històrics, des de la Xina fins al nostre país. Tot això amb sentits humanístics, polítics i militars ..., destinats a despertar el patriotisme.
En aquell període de temps, tot i que ja alliberat dels vincles de les literatures vietnamites de transcripció xinesa i xinesa, aquest poeta que aspirava a conduir un estil de vida francès i a aprendre a parlar francès, encara no va poder trencar amb les seves "construccions paral·leles".
A continuació va aparèixer l'aparició de la web Que Chung [Thần Chung] (Campana miraculosa) Primera primavera del 1929 - És lamentable que Que Chung [Thần Chung] va ser de curta durada; va aparèixer el 7 de gener de 1929 i va morir molt jove el 25 de març de 1930.
El Que Chung [Thần Chung] Diàriament tenia un parell de distichs molt apreciats pels seus lectors en aquell moment:
"El timbre del matí ressona per transmetre als nostres compatriotes els millors desitjos per als tres feliços tet [Tet] dies. Estem molt ansiosos i plens d’amor pel nostre antic país, esperem que tinguem moltes bones oportunitats en aquests dies de primavera ”.
Als anys 30, no hi havia molts diaris escrits a "Quoc ngu"(Llengua nacional llatinitzada), tot i que el públic literari havia conegut les paraules llatinitzades. Entre aquests diaris rars, el Que Chung [Thần Chung] cada dia era el més destacat.
Entre el grup de periodistes que escriuen diaris i revistes de primavera, el Cong Luan [Công Luận] (Opinió pública) diàriament tenia un principi rector notable: el de tenir un grup separat d’editors per a cada número de primavera, per exemple, el número especial de primavera de l’any 1931 va ser escrit pels editors. Nguyen Van Ba [Nguyen Van Ba] i Phu Duc [Phu Duc]. Amb els temes especials de la primavera següent va arribar el torn Vo Khac Thieu [Võ Khắc Thiệu], Diep Van Ky [Diệp Văn Kỳ], doncs Tran Thieu Quy [Trần Thiệu Quý].
Encara que són apreciats pels lectors mentre encara estaven amb el Que Chung [Thần Chung] diàriament: el grup Ky, Baés [Kỳ, Báel prestigi s'havia reduït quan van entrar a treballar per a la Cong Luan [Công Luận] diàriament.
Un cas similar va ser el de Tran Thieu Quy [Trần Thiệu Quý] - quan està a càrrec del Trung Lap [Neutre] (Imparcial) Diàriament era molt apreciat pels lectors, però en unir-se a la Cong Luan [Công Luận], va perdre a poc a poc aquesta apreciació.
El número de primavera, publicat aquella primavera, encara que elaborat i alegrat, encara havia de compartir el destí de la nació a través de cada període històric diferent. El primer va ser el període de crisi econòmica, i en el número de primavera publicat el 14 de febrer de 1931, autor Nguyen Van Ba [Nguyen Van Ba], l'editor, s'havia queixat de les misèries de la gent de Cochin Xina en el seu article titulat: "tet [Tet] del darrer any i tet [Tet] d’aquest any ”. Llegim un paràgraf, ple de pessimisme, al seu article per poder-lo comparar amb un paràgraf amorós Tan Da Nguyen Khac Hieu [Tản Đà Nguyễn Khắc Hiếu] havia escrit al seu article titulat: “Enjoying the springtime”, esmentat anteriorment.
“... Mentre gaudíem de l'últim tet [Tet] temps, tots estàvem segurs que podrem gaudir del temps de Tet d’aquest any, però realment no esperàvem que fos així. L’any passat no en vam tenir tet [Tet] època com aquest any tet [Tet] temps i per dir la veritat, mai no hem tingut cap semblant tet [Tet] temps a la història de Cochin Xina.
Què trist aquest any tet [Tet] temps és? Què trist és això Tan Vi [Tân Vị] tet [Tet] temps?
“... No pensis en dies llunyans, des de l'últim Tan Vi [Tân Vị] curs (1871) fins ara, després d’haver estat sota el protectorat francès, tothom a Cochin Xina havia viscut feliç i cada vegada que tet [Tet] va arribar, la gent va beure per saludar feliçment la primavera fins a l’últim any (1930), quan l'ambient i les escenes no eren tan feliços i animades com en el passat, sinó del setanta al vuitanta per cent dels tet [Tet] encara es podia veure ambient. Qualsevol persona nascuda en aquesta terra ho reconeixeria. Tot i això, tot canvia en això Tan Vi Tet [Tân Vị Tết] temps, es pot dir que l’any passat hem tingut una desena d’activitats, mentre que enguany ni tan sols en tenim una. L’any passat, una botiga venia sedes Catinat carrer podria vendre cada dia quatre o cinc-cents piastres de seda, aquest any només es podrien vendre trenta o quaranta piastres al dia. Tothom es queixa de trobar-se amb una pèrdua ... "
Pel que fa a la Dan bao [Dân báo] (Diari de la gent) - Newsman Bui El meu [Bùi Thế Mỹ] havia publicat tres números consecutius de la primavera: el 3-1940-1941. A més d'ells, les revistes de Dang Ngoc Anh [Dang Ngoc Anh] i Mai Van Ninh [Mai Văn Ninh] havia publicat 3 números els anys consecutius 1943-1944 i 1945.
Si el "to" de baix esperit s'havia deixat en un moment de crisi econòmica, llavors, quan arribava el període de guerra, aquest mateix to encara servia a les masses amb la seva resentida psicologia. Llegim un article publicat al document Dien Tin [Điện Tín] el 1945.
“... Només les persones que s'havien refugiat sota una trinxera podien saber fins a quin punt era profund el terra; i només aquells que havien marxat al mar podien saber fins a quin punt era immensa la mar. En els darrers 6 anys, el nostre país era similar a un vaixell que destaca cap al mar, mentre que a l'interior encara hi ha una petita trinxera per refugiar ".
... CONTINUAR ...
NOTA:
1: Segons DAO HUNG [Đào Hùng] - Revistes de primavera de Tet - Llegir i veure la revista Around the World - Primavera de Nham Thin [Nhâm Thìn] - 1952 - imprès a Vo Van Van [Võ Văn Vân] impremta - Saigon [Sài Gòn].
VEURE MÉS:
◊ Història de les REVISTES TET a Cohin Xina - Part 2
BAN TU THU
11 / 2019