CHỮ NÔM o Antic guió vietnamita i les seves anteriors contribucions a la literatura vietnamita - Secció 3

Hits: 1011

Nguyễn Khắc Kham

... continuarà per a la secció 2:

II. Caràcters xinesos utilitzats en combinació per a la representació en Chữ nôm

    Sempre que un sol personatge xinès no pogués representar a Chữ Nom amb la seva lectura sino-vietnamita o les semblances sonores de la seva lectura sino-vietnamita, es van utilitzar dos caràcters xinesos, l’un com a significatiu, l’altre com a fonètic.

   L'elecció del caràcter xinès que s'utilitzava com a fonètica es va basar en les dotze regles anteriors Hồ Ngọcẩn sobre semblances sonores. Pel que fa al significat, solia estar representat per un personatge xinès o per un radical xinès.

Ex .: + Personatge Nôm 𠀧 (ba, 03:00) es compon de la fonètica 巴 (llegir ba) i el significat que significa tres.
+ Personatge Nôm 𢬣 (tay, mà) està format pel significat Mà (mà) i la fonètica oo (llegir sí). 
+ Personatge Nôm 啉 (trăm, Cent) està format pel significat 百 (Cent) i la fonètica 林 (llegir Estic). 
+ Personatge Nôm 𪡔 (ra, sortir) es compon de la fonètica 出 (llegir la) i la significació (sortir).

     Aquests exemples mostren que el significat no té una posició fixa. En principi, es col·loca al costat esquerre. Aquest és el cas del segon exemple anterior. No obstant això, per raó d’estètica, el significat pot canviar la seva posició.

    Així es col·loca al costat dret en el primer exemple, a la part superior al tercer i a la part inferior al quart. En aquesta darrera, sempre pel mateix motiu, també es pot col·locar al costat dret de la manera següent. En cas que estigui constituït per un dels Radicals del 214 dels Lèxic xinès, la seva posició és la mateixa que tindria normalment un radical en el caràcter xinès en qüestió.

Ex .: + Personatge Nôm 吶 noi (parlar) on el radical boca està al costat esquerre.
+ Personatge Nôm 𩾷 quạ (corb, corb) on el radical 鳥 està al costat dret. 
+ Personatge Nôm 𥵛 no (cistella plana i gran) on el radical Bambú està a la part superior. 
+ Nôm personatge 峼llarg (entranyes, cor) on el radical 心es troba a la part inferior.²¹

    Excepcionalment, en pocs Chữ Nom format per dos caràcters xinesos utilitzats en combinació, tots dos components poden indicar-ne el significat. Aleshores tenim un pur Chữ Nom. Així morfema vietnamita giời or trời (cel, cel) està representat per la Chữ Nom 𡗶, és una combinació de dos caràcters xinesos dia i 上. No hi ha ni una idea més remota sobre la pronunciació.²²

    Alguns Chữ Nôm també pot consistir en un significat de Chữ Raïms o de caràcter xinès amb una lectura sino-vietnamita i un compost fonètic de Chữ Nom. Així morfema vietnamita lời (paraula, discurs, afirmació) es representa a Nom 口 𡗶 pel complicat grafema que consisteix en el radical xinès boca utilitzat com a significat i de Chữ Nom (giời or trời) utilitzat com a fonètic.²³

    Amb aquestes poques excepcions, Chữ Nom d’aquest segon tipus es componen d’un significat i una fonètica, ambdues extretes de caràcters xinesos.²⁴ Tanmateix alguns textos en Chữ Nom especialment els dels missioners catòlics i els reproduïts pels copistes mostren una tendència a retenir només el fonètic mitjançant la supressió del significat.

    Aquí teniu un exemple citat per Hồ Ngọcẩn.

   La frase: Có xưno (Existeix abans i ara) es va representar a Nom 𣎏 固 初 尼 pels missioners catòlics de la següent manera: mentre hauria estat transcrit normalment a Nom com segueix: 有 固 汖 今 尼 segons Hồ Ngọcẩn o de la següent manera: 固 有 汖 哰 segons el Prof. Nguyễn Quang Xỹ i el Prof. Vũ Văn Kính²⁵.

    Aquesta simplificació de Chữ Nom en general es pot tenir en compte la necessitat dels copistes de Nom textos per estalviar temps. Segons Dương QuellaHàm, la mateixa motivació podria subratllar algunes formes abreviades específicament vietnamites de caràcters xinesos usades per a la representació en Chữ Nom.

Ex .: + morfema vietnamita làm (fer) es representa a Nom by 爫, forma abreujada de caràcter xinès Per. 
+ Morfema vietnamita hi ha (ser) es representa en Nom by Luo, forma abreujada de caràcter xinès 羅.²⁶

    A més dels tipus anteriors Chữ Nom, concretament la de Chữ Nom transcrit per un sol personatge xinès i el de Chữ Nom transcrit per una combinació de diversos caràcters xinesos, cal fer una menció especial del següent Chữ Nom 𠀫 𠀪 (khề-khà, [de veu] ser dibuixat i roscat) I 乒 乓 (khệnh-khạng, ésser incòmode; caminar lentament com una persona important, posar-se aire).²⁷ Aquests Chữ Nom del tipus únic, el Prof. Nguyễn Quang Xỹ i el Prof. Vũ Văn Kính en un poema en Chữ Nom by Cao Bá Quát, un poeta erudit sota l’emperador Tự Ðức. Segons els autors de Tự-Ðiển Capữ Nom (Diccionari de Chữ no), aquests dos Chữ Nom desafiaria qualsevol anàlisi sobre la seva estructura. Personalment, ens preguntem si van ser creats pels vietnamites a partir del mateix principi de construcció que el caràcter xinès modern ping pàng or taula de taula o si aquest és només un simple cas de pura coincidència.²⁸

... continua a la secció 4 ...

VEURE MÉS:
◊  CHỮ NÔM o Antic guió vietnamita i les seves anteriors contribucions a la literatura vietnamita - Secció 2.
◊  CHỮ NÔM o Antic guió vietnamita i les seves anteriors contribucions a la literatura vietnamita - Secció 1.
◊  CHỮ NÔM o Antic guió vietnamita i les seves anteriors contribucions a la literatura vietnamita - Secció 4.

NOTES: 
²¹  Dương Quảng Hàm, op. citat, pàgines 279-279b. - 三 根 谷 徹, 安南 語 [Tiếng An Nam], 世界 言語 概 說 下 卷, 研究 社, 1955. 三 根 谷 徹, 漢字 ガ ら 口 一 マ 字 へ [Từ chữ Hán chuyển cantava llatí], 月刊 百科, 7 no 70, 1968, pàgines 15, 16, 25. 
²²  Dương Quảng Hàm, pàgina 103. Nguyễn Ðình Hoà, op. citat, pàgina 272. 
²³  Dương Quảng Hàm, op. citat. pàgina 103. Mineya Toru, ops. citat. 
²⁴  Segons el Prof. Hoàng Xuân Hãn, Chữ nôm es basava originalment en un principi fonètic. Només més tard, es va convertir en ideogràfic unint dos elements: un fonètic i un significatiu, però abans d'aquesta última etapa havia utilitzat pocs signes peculiars que, afegits al fonètic, indicaven que el caràcter xinès emprat com a fonètic era diferent. en el significat del morfema vietnamita per ser representat per ell en nôm. 
    Aquí teniu un extracte del seu estudi sobre les obres nôm de Girolamo Maiorica sobre aquest tema:Les Vietnamiens ont cherché à améliorer le système en distinguir la deuxième catégorie de caractères de la première catégorie de l’accord sur les caractères “phonétiques” d’un signe particulier que no nous sens rester encore mystérieux. Enfin la dernière version amélioration consiste en remplacer que signe par une partie idéographique qui est un caractère chinois qui a même sens que le mot Vietnamien qu'un veut transcriu ou en té un sens générique en relation avec ce mot Vietnamien. Voici quelques exemples illustrant cette méthode. Le sud se dit nam 𠄼 a Vietnam, mot provenant del caractère chinois qui se prononce nen a Chinois actuel. Les vietnamites utilitzaven aquest caràcter per transcriure el son i el mot nam. O existeix al Vietnam des sons voisins of ce dernier, com a exemples nam qui a deux sens: cinq et année. Les Vietnamiens ont un transcrit que par son même caractère chinois qui veut dire Sud, parfois en lui accolant un signe particulier. C'est la méthode purement phonétique. Per a facilitar la conferència i la comprensió del text, encara que s’adjuntés a l’adjunt i a la característica anterior, sigui el caràcter chinois que veut dire cinq abocar el sens cinq, soit le caractère chinois qui veut dire année abocar el sens année" Pel que fa al peculiar signe anterior, el Prof. Hoàng Xuân Hãn ha afegit la nota al peu següent "J'ai décelé sept de ces signes, dont deux semblent se retrouver dans les caractères de Si-Hia paga qui existeix al nord-est de la Xina de l’époque des T'ang jus-qu'à la fin des Cançó, ce qui me fait penser que les écritures locals des pays limitrophes of the Chine du time des T'ang pourraient avoir une origine commune d'ordre administratiu". 
    Hoàng Xuân Hãn, "Giroloam Maiorica, ses oeuvres en langue conservats vietnamites à la bibliothèque nationale de Paris”. Archivum Historicum Societatis Iesu Extractum i vol. XXII, 1953. Institutum Historicum SI Roma, Borgo Santo Spirito, 5 pàgina 206. 
²⁵  Hồ Ngọc Cẩn, op. citat pàgina 166. Nguyễn Quang Xỹ, Vũ Văn Kính, op. citat, pp. 165, 508, 859. 
²⁶  Segons el Prof. Kono Rokuro, la forma abreujada vietnamita 爫 s’assembla a la forma abreujada del personatge per al verb coreà Per {ha "fer”} Al socalled tho a l’Antiga Corea. El personatge chữ Nôm, va afegir, és una forma abreujada del caràcter que es va utilitzar per a la paraula 羅 {hi ha "per ser”}. Això també recorda l’abreviació similar en coreà tho (). Kono Rokuro, op. citat pàgina 101. Vegeu també Mineya Toru, Annango, pàgina 860. 
²⁷  Nguyễn Quang Xỹ, Vũ Văn Kính, op. citat, Lời Nói đầu (prefaci) pàgina viii. 
²⁸  Kanagae Nobumitsu, 鐘 ヶ 江信光: 中國 語 辭典 - Zhonguo yu cidian [Từ điển tiếng Trung Quốc], 大學 書 林, 昭和 四十 七年 [1972], pàg.612.

NOTES:
** El títol de les seccions, els textos en negreta i la imatge sèpia destacada ha estat establert per Ban Tu Thu - thanhdiavietnamoc.com.
◊ Font: Institut d’Estudis Sino-Nom.

BAN TU THƯ
03 / 2020