Preocupació de les PERSONES PROVIDENTS - Problemes per a la COMERCIALITZACIÓ - Secció 1

Hits: 445

HUNG NGUYEN MANH ¹

     Un dels HENRI OGEREls esbossos mostren un racó d’un gran mercat encara que no ho sigui Mercat Tết. El pilar del mercat està inscrit amb el nom de l'artista i el seu lloc natal: “Districte Gia Lộc, poble de Thạch Khôii, comuna de Thanh Liễu - Nguyễn Văn Đảng”. A la dreta hi ha parades de peix i verdures i venedors que s’ocupen de salsa de soja o altres coses i a l’esquerra de parades de porc i vedella, terrissa, pintes i fideus d’arròs ...

    Durant els dies de final d’any, en què els carrers urbans es tornen a animar i animats, els mercats cada cop són més concorreguts. Una dita popular diu: "Emmordassat com un mercat Tết!". No és una exageració! Tanmateix, l’animació de l’atmosfera Tết no es troba només en adults, sinó també en nens. Els nens de diferents edats se succeeixen en grups cap als mercats del Teát els dies de final d’any.

    Si el mercat de final de mes se celebra normalment els dies 26 i 27, en aquest moment s’allargarà fins al dia 30, especialment per a nens que aniran a comprar pintures, petards, altres joguines i canyella. (Fig. 1) Aquesta pràctica també ha fet que l’ambient de Tết sigui cada cop més emocionant.

 Hi ha hagut diferents tipus de mercat: mercat obert que es fa diàriament i ple de compradors, mercat especial que només es fa en festivals o mitja setmana i fins i tot una vegada a l'any. El Mercat de flors de Hanoi, que es diu que es va concretar des del començament d'aquest segle o del final del segle XX Pera i el començament del Nguyễn dinasties, també s’organitza un cop a l’any. Aquest mercat té una durada de setmanes, però és el més bullició des del matí fins a la tarda nit de l'última setmana fins a la vigília de l'any nou. A la venda es poden trobar tot tipus de flors, plantes ornamentals i articles decoratius, com ara peixos de kumquat i or. No obstant això, els Hanoians estan acostumats a anomenar-lo mercat del préssec. El mercat es manté tradicionalment al llarg del dia Hàng Lược carrer, antic llit del Tô Lịch Riu: “Quan serà? Riu Tô quedar sec? Com es poden comptar les flors de préssec a banda i banda del mercat de flors? ”

    Mercat rural se celebra sis vegades al mes en algunes localitats. Els pobles segueixen un calendari acordat: el mercat s’organitza en aquest poble els dies 1 i 6, en aquell poble el dia 2 i 7, en un altre, poble el 3^rd i 8è dies, i en un altre els dies 4 i 9, etcètera.

    Si el mercat se celebra generalment en el primer i sisè dia, el primer dia s'obre per al dia Tet la temporada serà el 26è dia del dotze mes. Si es manté mercat els dies 12, 4 o 9 i 5 dies, el seu Tet la sessió caurà el darrer dia de l'any lunar, és a dir, el 30è dia o el 29è (en un mes de 29 dies) del dotzè mes.

    A l' MercatEls posseïdors de botigues volen vendre tota la seva mercaderia als clients. Tanmateix, el mercat Tết no només és un lloc per al comerç o l’intercanvi de mercaderies i intercanvi, sinó també per a contactes i intercanvi d’informació, especialment a les regions muntanyoses.

    Dies de mercat eren dies per a activitats econòmiques, culturals i festives ... per a un canvi d’ambient quan hom oblida temporalment les dificultats als arrossars i a la milpa. Els mercats de les regions baixes no eren realment el lloc de trobada per a noies i nois, com va passar amb els mercats de les terres altes on es veuen vestits tradicionals, paraigües i danses populars de minories ètniques com el Thái i el Mèo. Tanmateix, es pot detectar un toc d'això a través d'una cançó popular:

"Durant el dia de mercat del mes mitjà de Yên Quang.

Com a amant de les flors, vaig a esperar a comprar flors només d’ella”...

    Mercats del poble antigament sovint es mantenien al voltant d’estanys o llacs en els extrems del caseriu o a la porta del poble o en un extens terreny obert. De vegades es disposaven a sota de fileres d’arbres de gran ombra o en un desembarcament de vaixells. Pot ser per això que es deia “Chợ búa"(chợ: market i búa: etapa d’aterratge per a embarcacions, en l’antic idioma vietnamita).¹

    En qualsevol cas, els mercats continuen sent els llocs per vendre i comprar, Henri Oger ens proporciona una imatge d'un camperol ancià que va a comprar (Fig.2). Cal parar atenció no al paraigua que té sota l’aixella, sinó a les mans que ara porten moltes coses ... I al costat hi havia una parella de camperols que només va comprar algunes coses petites (Fig.2).

    Entre els que surten al mercat els dies de Tết, hi ha qui només es passeja per gaudir de les escenes feliços o per portar comentaris i converses ocioses, però la majoria de la gent s’ha de preocupar de comprar. Depenent de cada família, de la situació financera i de l’estrat social, així com de l’edat o el sexe, les compres poden variar.

    Les velles, a més de visitar el mercat i sonar preus, comprarien betel (Fig.3), nou d'araca, pals de ximac, flors, pastissos i coses de xafarderia. Pel que fa als vells, el primer que tenen cura són els seus aspectes senyorials quan es vesteixen a la túnica, els pantalons blancs blaves amb plecs rectes, els turbants i quan porten un parell de Gia Định sabates que tindrem l'oportunitat de mirar més endavant. No com els vells, els vells es preocupen per un nou parell de rotlles distich, una ampolla dolça i fragant d’alcohol enganxós d’arròs, un paquet de te amb sabor a lotus i un parell de canyes de sucre amb tapes per utilitzar-les com a “ pal de progenitor ”i es mostrarà a l’altar.

    Pel que fa a les nenes joves, mentre visitaven tranquil·lament les botigues de ferreteria, comprarien un mirall, un pentinat, un mosquetó o un tros de seda per utilitzar-lo com a cinturó i, més particularment, una serp de plata com una cadena. No oblidarien comprar algunes fulles de coriandre i algunes "hương bài"(una mena d’encens) arrels per prendre un bany de final d’any. Pel que fa als nens, els elements més sorollosos són com un eixam d'abelles que surten del rusc.

    Acompanyant els seus avis o pares parlen, riuen, demanant una cosa o l’altra, sobretot dolços i pastissos o joguines. Quan se’ls donava un animal de joguina de pasta d’arròs de color amb una canya que fa un agradable i alegre so de corneta, hi jugarien un moment i, en un moment determinat, simplement l’empassarien. De vegades, s’esforcen per demanar articles de porcellana com a olla, estufa, tortuga o senzill ...

    També poden demanar fotografies, petards o branquetes de canyella com hem esmentat anteriorment. Entre la multitud hi ha la roba marró tranquil·la, ben dissimulada i modesta dels bonzes. La modèstia d’una roba tan marró sembla arribar a la timidesa. Amb aquests bonzes, necessiten papers de joss, pals de joss, con truncat d’arròs enganxós, arròs enganxós, cacauet, sèsam, verdures, oli, sal ...

    A més, encara hi ha una classe d’homes, tant vells com joves, amb costums seriosos i vestits amb túniques i pantalons solemnes que només assisteixen a botigues que venen articles reservats a estudiants o erudits confucians i només compren coses com alguns bons blocs de paper , un paper de lletres amb flors, un altre de paper ... juntament amb uns pinzells i alguns pals de tinta índia.

    Tanmateix, les mercaderies exhibides i venudes en aquesta ocasió per complir els requisits de les persones que celebren la festa no es limiten només a les esmentades anteriorment, ja que encara hi ha tot tipus de productes alimentaris. Començant per la maranta verda, les fulles apareixen a tot arreu per la carretera. A continuació, arriben tot tipus d’arròs, des d’arròs glutinós de gran mida, arròs glutinós de mida petita, fins a tot tipus d’arròs ordinari com ara arròs del desè mes, “du huong” de temporada (varietat d’arròs encensat) ... però la gent sol fixar-se en l’arròs glutinós de grans dimensions amb la seva flor groga i el gra gra d’arròs, pel que fa a l’arròs glutí de mida petita, a molta gent no se li acudeix comprar-lo.

... continuarà a la secció 2 ...

NOTA:
¹ Professor associat HUNG NGUYEN MANH, doctor en Filosofia en història.
² Segons TRẦN QUỐC VƯỢNG - LÊ VĂN HÀO - DƯƠNG TẤT TỐ - Historiadors vietnamites - (Pràctiques tradicionals de primavera i vietnamita) - Hanoi, Editorial Cultura, 1976, pàgines 95-98.

BAN TU THU
01 / 2020

NOTA:
◊ Font: Any nou lunar vietnamita - Festa Major - També. HUNG NGUYEN MANH, Doctora en Filosofia en Història.
Ban Ban Tu Thu ha establert text en negreta i imatges sèpia thanhdiavietnamhoc.com

VEGEU TAMBÉ:
◊  Des d'esbossos a principis del segle XX fins a rituals i festes tradicionals.
◊  Significació del terme "Tết"
◊  Festival de Cap d'Any Lunar
◊  Preocupacions de la PROVIDÈNCIA - Preocupacions per a CUINA i PASTISSOS - Secció 2
◊  Any Nou Lunar del Vietnam: vi-VersiGoo
◊ etc.