Vietnam, Civilització i Cultura - ELS LLAUTERS, LES FUNDERES DE MONEDES, ORFERES i PLATERES, LLAUTERES, FUNDADORS DE BRONZE, MANEJERS

Hits: 228

De PIERRE HUARD¹
(Membre d'honor de l'École Française d'Extrême-Orient)
i MAURICE DURAND²
(Membre de l'École Française d'Extrême-Orient³)
3a edició revisada el 1998, Imprimerie Nationale París,

      Tvan treballar amb llauna, zinc i estany. Abans de l'arribada dels occidentals, la seva indústria es limitava a fabricar petits cons que superen barrets, gots d'oli que servien de llums, caixes per contenir opi i alguns altres estris diversos. Després, ha tingut un gran desenvolupament. Mentre treballa el llauner tradicional roman assegut o ajupit, aprofitant enèrgicament les mans i els peus que els dos dits grossos, o el dit gros i el segon dit reunits, constitueixen un vici viu, flexible i sòlid. Això permet presentar els objectes treballats sota la incidència desitjada per a eines (llima, martell, reblonjador) manejades amb mans que queden lliures. Finalment, en el treball de tall, la branca immòbil de la cisalla es fixa pel dit gros del peu, mentre que una de les dues mans maniobra la branca mòbil i l'altra [Pàg. 190] guia la xapa metàl·lica que s'ha de tallar. La paraula "quặp” expressa la idea d'apoderar-se d'un objecte entre el segon i el dit gros del peu. [Pàgina 191]

RUTES DE MONEDES

[Pàgina 191]  TLes primeres monedes i lingots d'or havien estat fosos a Hanoi per Lưu Xuân Tín, segons una tècnica xinesa (Tín va viure sota Lê Thánh Tôn, és a dir, cap al 1461).
      TLes monedes actuals modelades i foses (però no encunyades) contenien una quantitat força gran de marga barrejada amb zine.
        Tla cadena de fabricació és la següent (vegeu també la fabricació de monedes (sapèques) a la Revue Indochinoise, 1900).

1. Emmotllament de sorra;
2. fusió de zinc;
3. Colada de metall fos en motlles;
4. Classificació de monedes utilitzables.

ORFERES i ORFERES

     TEls patrons dels orfebres són els tres germans Trần Hòa, Trần Điện i Trần Điền que van aprendre el seu art a la Xina cap al segle VI.

    A cofret amb calaixos, que conté materials i objectes preciosos amb els quals estan treballant, i acabat per una manxa horitzontal amb pistó (cái bễ) n'hi ha prou per als orfebres tradicionals. El tub de manxa que surt del cofre es rep en una cavitat excavada a terra. Dos maons i unes quantes peces de carbó constitueixen un forn. Una maça de fusta armada de metall (búa và), puntes de gravat, uns blocs de fusta i una mica d'enclusa completen aquesta instrumentació professional. Excepte uns quants anells (anells amb joies o baules de cadena), no hi havia fabricació d'objectes massius. Totes les joies estan fetes de làmines d'argent o d'or, més o menys gruixudes, treballades en repoussé, modelades o estampades amb més facilitat quan es tracta de metalls purs sense cap aliatge. Les joies d'or submergides s'enfonsen en una solució bullida i concentrada, ja sigui de flors de sòfora (hoè) o del pericarpi tai chua (Garcinia pedunculata). Després, es renta en un bany de sofre molt calent. [Pàgina 191]

TINMEN

      TL'hereu mecenes és Phạm Ngọc Thành que va introduir la tècnica xinesa al Vietnam del Nord cap al 1518.
      [Pàgina 192] TLes olles d'arròs tradicional de coure martellejat, amb corbes hàbils alternades, demostren una tècnica perfecta, admirada pels coneixedors.

FUNDADORS DEL BRONZE

     TEl seu mecenes és el bonze Khổng Lộ que va aprendre la fusió del coure a la Xina i va difondre la seva tècnica al Vietnam del Nord cap al 1226. Cal destacar influències estrangeres posteriors com la de Jean de la Croix, híbrid portuguès, fundador de canons a Huế (segle XVIII). La fusió de la cera perduda sempre ha estat un honor. L'estàtua de Trần Vũ (pagoda pròpiament anomenada la del Gran Buda a Hanoi) i les urnes dinàstiques a Huế mostren l'habilitat dels fundadors de bronze vietnamita (vegeu també Chochod, Founding methods employed in Annam, a BEFEO, IX, 155).

Serrallers

      SLa cultura inoide ha conegut el cadenat de corró i el tac de molla, sovint emprats per tancar grans mobles. A la cultura tradicional vietnamita, el cadenat és desconegut i les portes de les cases es tanquen amb tancaments, amb barres de fusta.

Bibliografia

+ J. Silvestre. Notes que s'utilitzaran en la investigació i classificació de diners i medalles d'Annam i la Cotxinxina francesa (Saigon, Imprimerie nationale, 1883).
+ GB Glover. Les plaques de monedes xineses, annameses, japoneses, coreanes, de les monedes utilitzades com a amulets del govern xinès i bitllets privats (Noronha and Co Hong Kong, 1895).

+ Lemire. Arts i cultes antics i moderns d'Indoxina (París, Challamel). Conferència feta el 29 de desembre a la Sociéte francaise des Ingénieurs coloniaux.
+ Desiré Lacroix. Numismàtica annamesa, 1900.
+ Pouchat. Indústria de josssticks a Tonquin, a Revue Indochinoise, 1910–1911.

+ Cordier. Sobre l'art anames, a Revue Indochinoise, 1912.
+ Marcel Bernanose. Obrers d'art a Tonquín (Decoració de metall, Joieries), a Revue Indochinoise, Ns 20, juliol–desembre 1913, pàg. 279–290.
+ A. Barbotin. Indústria de petards a Tonquín, al Bulletin Economique de l'Indochine, setembre–octubre de 1913.

+ R. Orband. Bronzes artístics de Minh Mạng, a BAVH, 1914.
+ L. Cadière. Art a Huế, a BAVH, 1919.
+ M. Bernanose. Arts decoratives a Tonquin, París, 1922.
+ C. Gravelle. Art anamès, a BAVH, 1925.

+ Albert Durier. Decoració annamesa, París 1926.
+ Beaucarnot (Claude). Elements tecnològics ceràmics per a l'ús de seccions ceràmiques de les escoles d'art d'Indoxina, Hanoi, 1930.
+ L Gilbert. Indústria a Annam, a BAVH, 1931.
+ Lemasson. Informació sobre mètodes de cria de peixos al delta tonquinès, 1993, pàg.707.

+ H. Gourdon. Art d'Annam, París, 1933.
+ Thân Trọng Khôi. Aixecament de rodes de Quảng Nam i rems nories de Thừa Thiên, 1935, pàg. 349.
+ Guilleminet. Norias de Quảng Ngãi, a BAVH, 1926.
+ Guilleminet. Preparats a base de soja a l'alimentació d'Annamese, al Bulletin économique de l'Indochine, 1935.
+ L. Feunteun. Eclosió artificial d'ous d'ànec a Cotxinxina, dins Bulletin Economique de l'Indochine, 1935, p. 231.

[214]

+ Rudolf P. Hummel. Xina a la feina, 1937.
+ Mercier, Eines dels artesans annamesos, a BEFEO, 1937.
+ RPY Laubie. Imatgeria popular a Tonquín, a BAVH, 1931.
+ P. Gourou. Indústria del poble al delta del Tonquinès, Congrés Internacional de Geografia, 1938.

+ P. Gourou. Anís xinès a Tonquin (comunicat de serveis agrícoles a Tonquin), 1938, p. 966.
+ Ch. Crevost. Converses sobre les classes treballadores a Tonquín, 1939.
+ G. de Coral Remusat. Art anamès, arts musulmans, a Extrem Orient, París, 1939.
+ Nguyễn Văn Tố. Rostre humà en l'art anamesí, al CEFEO, N°18, 1^st trimestre de 1939.

+ Henri Bouchon. Classes treballadores indígenes i oficis complementaris, a Indoxina, 26 set. 1940.
+ X... — Charles Crevost. Un animador de la classe obrera tonquinesa, a Indoxina, 15 de juny de 1944.
+ Công nghệ thiệt hành (indústries pràctiques), a Revue de Vulgarisation, Saigon, 1940.
+ Passsignat. Els mestres-laquerers de Hanoi, a Indoxina el 6 de febrer de 1941.

+ Passsignat. Laca, a Indoxina, 25 de desembre de 1941.
+ Passsignat. ivori, a Indoxina, 15 de gener de 1942.
+ Serè (R.) Una tècnica tradicional annamesa: xilografia, a Indoxina, 1 d'octubre de 1942.
+ Nguyễn Xuân Nghi àlies Từ Lâm, Lược khảo mỹ thuật Việt Nam (Esquema de l'art vietnamita), Hanoi, impremta Thuỵ-ký, 1942.

+ L. Bezacier. Assaig sobre l'art anamès, Hanoi, 1944.
+ Paul Boudet. Paper anamès, a Indochine, 27 de gener i 17 de febrer de 1944.
+ Mạnh Quỳnh. Origen i significació de les xilografies populars del Tet, a Indoxina, 10 de febrer de 1945.
+ Crevost et Petelot. Catàleg de productes d'Indoxina, tom VI. Tanins i tinctorials (1941). [Es donen noms vietnamites dels productes].

+ Agost Cavaller. Primer inventari de fustes i altres productes forestals de Tonquín, Hanoi, Ideo, 1919. (Es donen noms vietnamites).
+ Lecomte. Els boscos d'Indoxina, Agence Economique de l'Indochine, París, 1926.
+ R. Bulteau. Notes sobre la fabricació de ceràmica a la província de Bình Định, a BAVH, 1927, pàg. 149 i 184 (conté una bona llista de diverses ceràmiques de Pacifica i les seves figuracions així com els seus noms locals).
+ Despierres. àbac xinès, al Sud-Est, 1951.

NOTES :
◊ Font: Coneixement del Viet Nam, PIERRE HUARD & MAURICE DURAND, revisada 3a edició 1998, Imprimerie Nationale París, École Française D'Extrême-Orient, Hanoi - Traduït per VU THIEN KIM - NGUYEN PHAN ST Arxius de Minh Nhat.
◊ El títol de la capçalera, la imatge sèpia destacada i totes les cites han estat establertes per Ban Tu Dj - thanhdiavietnamhoc.com

VEURE MÉS :
◊  Connaisance du Viet Nam – Versió original – fr.VersiGoo
◊  Connaisance du Viet Nam – versió vietnamita – vi.VersiGoo
◊  Connaisance du Viet Nam – Tot VersiGoo (japonès, rus, romanès, espanyol, coreà, …

BAN TU THƯ
5 / 2022