GO CONG - Cochinchina
Hits: 545
MARCEL BERNANOISE1
I. Geografia física
Situation
La província de Gocong [Gò Công] està situat a la costa del mar de l'est. Està separat de la província de Giadinh [Gia Định] al nord-est per la Vaico [Vàm Cỏ], delimitat al nord per les províncies de Barcelona Cho Lon [Chợ Lớn] i Tanan [Tân An], a l'est i al sud per la de Mytho [Mỹ Tho], i a l'est pel mar de l'Est.
II. Geografia Administrativa
ADMINISTRACIÓ GENERAL
La província de Gocong [Gò Công] es divideix en cinc cantons: Hoa Dong Ha [Hoà Đông Hạ], Hoa Dong Trung [Hoà Đông Trung], Hoa Dong Thuong [Hoà Đông Thượng], Hoa Lac Ha [Hoà Lac Hạ], Hoa Lac Thuong [Hoà Lac Thượng]. La població compta amb 42 europeus, 101.177 annamites, 7 cambodians, 627 xinesos, 304 Minh Huong [Minh Hương], i 29 indis. Així, la majoria d’habitants són Annamites, que es dediquen al cultiu de l’arròs. Els xinesos, més inclinats comercialment, són ocupats majoritàriament a la ciutat principal. De tant en tant es troben als pobles, especialment als mercats de Barcelona Vinh Loi [Vĩnh Lợi], Fill Dong [Đông Sơn], Tan Nien Tay [Tân Niên Tây], Tang Hoa [Tăng Hoà], i Binh Luong Dong [Bình Lương Đông], però en nombre limitat i principalment com a concessionaris.
ESTRANGERS ASIÀTICS
La colònia comercialment més gran es troba a Canton, la que més gran riquesa ha estat a Trieu Chau [Triều Châu], i el més actiu en comerç a Akas. La majoria dels cantonesos són botiguers i hostalers Trieu Chau [Triều Châu] cuiners de pastisseria i venedors de te, els de Fukien Comerciants i comerciants de teles [Phú Kiên] en ceràmica. El Minh Huong [Minh Hương] són principalment descendents dels colons de Trieu Chau Trieu Chau [Triều Châu], o de Fukien [Phú Kiên], on els cantonesos envien a les seves dones des del seu propi país. També hi ha alguns comerciants de teles índies, arrendataris de mercats i pesqueries.
III. Geografia econòmica
El principal cultiu a la província de Barcelona Gocong [Gò Công] és arròs. No té cap indústria especial. El sòl al·luvial és pla i pantanós, no hi ha llocs de reg ni centres balnearis. Hi ha un passeig marítim i per la ruta comunal núm. 4 de Tang Hoa [Tăng Hoà] a Tan Thanh [Tân Thạnh]; la riba és baixa i sufocada amb fang i no es deixa banyar.
CARRETERES
Les reclamacions de l’agricultura i el comerç han obligat a construir diverses carreteres locals i provincials, totes ben conservades i disponibles per als automòbils. No es pot disparar, excepte potser alguns ocells com coloms, pinyol, cua i una mena de garsa. Hi ha un centre de pesca a Vam Lang [Vàm Lang], a la boca del Soirap [Soài Rạp]. No hi ha hotels A la ciutat principal hi ha un bungalow (dues habitacions disponibles). Preu dels àpats 1.20 $ (sense incloure vi), preu de l'habitació amb esmorzar lleuger 1.80 $.
PÀGODES PRINCIPALS I LLOCS DE PESTA
A cada poble hi ha una pagoda erigida al sant guardià, i gairebé a tot arreu hi ha una pagoda de Buda.
LLOCS D'INTERÈS
No hi ha cap lloc destacat a la província de Gocong [Gò Công], els únics monuments històrics són algunes tombes. A prop de la ruta des de Saigon [Sài Gòn] a Gocong [Gò Công], són les tombes dels avantpassats materns de l'Emperador Tu Duc [Tự Đức]. Aquestes tombes només són d’interès històric. Estan construïts al bell mig dels arrossars i no són tan fins com els de determinats annamites rics de Cochin-Xina. A l'entrada hi ha una pagoda; hi ha a les cinc tombes.
1 - La del príncep de Quoc Cong [Quốc Công] (1764 - 1825), cridada Pham Dung Hung [Phạm Dũng Hưng], avi matern de Tu Duc [Tự Đức]. Aquest príncep servia sota Gialong [Gia Long] durant la rebel·lió del Tay Son [Tây Sơn], va ser mestre de cerimònies Minh Mang [Minh Mạng], i el va nomenar virrei Tu Duc [Tự Đức] el 1849; i se li va donar el títol de pòstum Duc Quoc Cong [Đức Quốc Công].
2 - La tomba del príncep Phuoc An Hau [Phước An Hậu] (1741 - 1810) va trucar Pham Dang Long [Phạm Đăng Long], pare dels esmentats anteriorment, es va elevar al rang de príncep el 1849.
3 - La tomba del príncep Binh Thanh Ba [Binh Thanh Bá] (1717-1811) va trucar Pham Dang Dinh [Phạn Đăng Định], pare dels esmentats anteriorment, un gran pagès de la província de Quan Ngai [Quảng Ngãi], que es va establir al poble de Tan Nien Dong [Tân Niên Đông] (província de Gocong [Gò Công]), també promogut, el 1849, per l’emperador Tu Duc [Tự Đức].
4 - La tomba de la dona del príncep de Quoc Cong [Quốc Công].
5 - La tomba de la dona del príncep de Phuoc An Hau [Phước An Hậu].
D’acord amb l’article 5 del tractat signat a Saigon [Sài Gòn] el 15 de març. 1874 entre França i el Regne de Annam [Un Nam], una part de terra amb 100 mau (51 hectàrees, 53 hectàrees, 60 centares precisament, o aproximadament 125 hectàrees), de les quals unes 50 hectàrees són arrossars, al poble de Tan Nien Dong [Tân Niên Đông], van ser concedits al govern Annamita. Els ingressos d'aquesta terra es destinen a la conservació de les tombes i al manteniment dels seus guardians; aquesta terra està exempta d’impostos i els membres masculins de la família Pham [Phạm] estan exempts d’impostos personals, servei militar i treballs forçats.
IV. Història
Gocong [Gò Công] va jugar un paper important en la conquesta de Cochin-Xina. El 1862, malgrat les ordres emeses per Phan Thanh Giang [Phan Thanh Giảng], Quanh Dinh [Quang Định] es va negar a presentar-se. Almirall Bonnard col·locat general Chaumont i Coronel Palanea a càrrec d’una força destinada a vèncer el rebel. Van superar tots els obstacles que hi havia en el camí Quanh Dinh [Quang Định], que tanmateix va aconseguir escapar i va mantenir la rebel·lió fins que va morir el 1805. El seu cos es va veure a la plaça pública de Gocong [Gò Công], i després enterrat a la ciutat principal de la província. Per evitar que els seus antics seguidors exhumessin les restes del seu cap, i permetent-los negar la seva mort i continuar la rebel·lió, una supervisió estricta de la tomba de Quanh Dinh [Quang Định] es va mantenir.
BAN TU THU
1 / 2020
NOTA:
1: Marcel Georges Bernanoise (1884-1952) - Painter, va néixer a Valenciennes, la regió més septentrional de França. Resum de la vida i la carrera:
+ 1905-1920: treballant a Indochina i encarregat de la missió al governador d'Indoxina;
+ 1910: professor a l'Escola de l'Extrem Orient de França;
+ 1913: estudiar arts indígenes i publicar diversos articles acadèmics;
+ 1920: Va tornar a França i va organitzar exposicions d'art a Nancy (1928), París (1929): pintures de paisatges sobre Lorena, Pirineus, París, Midi, Villefranche-sur-mer, Saint-Tropez, Ytalia, així com alguns records. de l'Extrem Orient;
+ 1922: Publicació de llibres sobre arts decoratives a Tonkin, Indoxina;
+ 1925: va guanyar un gran premi a l'Exposició Colonial de Marsella i va col·laborar amb l'arquitecte del Pavillon de l'Indochine per crear un conjunt d'articles d'interior;
+ 1952: mor a l'edat de 68 i deixa un gran nombre de pintures i fotografies;
+ 2017: el seu taller de pintura va ser llançat amb èxit pels seus descendents.
REFERÈNCIES:
◊ Llibre “LA COCHINCHINE”- Marcel Bernanoise - Hong Duc [Ồng Đức] Editors, Hanoi, 2018.
◊ wikipedia.org
Words Les paraules vietnamites en negreta i en cursiva s'inclouen entre cometes - establert per Ban Tu Thu.
VEURE MÉS:
◊ CHOLON - La Cochinchine - Primera part
◊ CHOLON - La Cochinchine - Primera part
◊ SAIGON - La Cochinchine
◊ GIA DINH - La Cochinchine
◊ BIEN HOA - La Cochinchine
◊ THU DAU MOT - La Cochinchine
◊ MY THO - La Cochinchine
◊ TAN AN - La Cochinchine
◊ COCHINCHINA