RACH GIA - Cochinchina
Hits: 615
MARCEL BERNANOISE1
Província de Rachgia [Rạch Giá], 235.000 habitants. Cap de ciutat Rachgia [Rạch Giá] o poble de Vinh que Van [Vĩnh Thanh Vân]: 10.000 habitants, 3 delegacions: Llarg meu [Long M Long], Giong Rieng [Giòng Riềng], Va Quao [Gò Quao]. 10 cantons.
I. Geografia física
SITUACIÓ I ASPECT
La província de Rachgia [Rạch Giá], a l'extrem oest de Cochin-Xina, s'estén al golf de Siam, entre les províncies de Baclieu [Bạc Liêu] al sud, de Soctrang [Sóc Trăng] i Cantho [Cần Thơ], i Longxuyen [Xuyên llarg] a l'est, a Chaudoc [Châu Đốc] i Hatien [Hà Tien] al nord. Aquesta és una de les regions més grans de Cochin-Xina, així com una de les més riques, però encara no ha arribat al seu ple desenvolupament, ja que recentment només ha estat cultivada. Fa uns 15 anys, els seus densos boscos eren cases de ramats d'elefants, però aquests havien de ser destruïts gradualment per tal de conrear la terra.
Plana com tota la immensa plana de Cochin-Xina, hi ha, però, al nord-oest, algun terreny ascendent, que de vegades arriba als 200 metres d'alçada. La província hi ha diversos canals, rierols i vies aquàtiques que uneixen els dos petits rius: el Cançó de Long Cai [Sông Cái Lồng] i el Cançó Cai Be [Sông Cái Bè] amb el Bassac [Bassac]. Fins al 1920, les vies navegables eren el mitjà exclusiu de comunicació. Carreteres: Des de 1920, obertura de la web Rachgia [Rạch Giá] - Cantho Ruta [Cần Thơ] portada Rachgia [Rạch Giá] molt més a prop de la resta de Cochin-Xina, i es pot arribar avui dia amb l'oïda motriu des Saigon [Sài Gòn] en set hores. Abans es feia 24 hores per aigua per arribar a aquest remot i totalment peculiar lloc. Es va necessitar cinc anys de feina considerable per fer aquest camí i es van demanar esforços extraordinaris, per exemple, el pont de morter llançat sobre el Cai Lon [Cái Lớn], que no té menys de 300 metres d’amplada i té una magnífica escombrada.
II. Geografia Administrativa
La ciutat principal: inicia el treball el 1914, Rachgia [Rạch Giá], la ciutat principal, va ser restaurada ràpidament, conservada i embellida per l'administrador actiu M. Chassaing. Les cases europees són gairebé totes noves, es construeixen molls sòlidament construïts, i una fina església es va erigir el 1922. L'hospital, les escoles, l'hotel tenen un aspecte molt alegre, encara que no estigui al cor de la riquesa del país.
El port de Rachgia [Rạch Giá] s'obre cap a una gran badia bastant resguardada, però que es queda ràpidament sufocada amb fang. Els junks que naveguen a alta mar Hong Kong [Hồng Kông] a Singapur va entrar a Singapur Rachgia [Rạch Giá] i exercir un comerç molt important d’arròs, peix salat, nuoc-man [nước mắm], etc.
HABITANTS
La majoria de la població és annamita, però hi ha una gran proporció de xinesos i cambodjanos que habitaven el país molt abans dels annamites. És per això que les pagodes xineses tenen una bellesa tan gran. Les pagodes cambodjanes també són molt riques, però menys ben conservades. Els annamites han erigit diversos temples bhuddistes, però són massa moderns.
Les afores de Barcelona Rachgia [Rạch Giá] no ofereixen res destacable, però els pobles creixen ràpidament amb la creixent prosperitat del país. El centre de Long My supera en importància a tots els seus veïns. Situat a l’encreuament d’importants vies d’aigua, el centre s’ha desenvolupat considerablement, com ho demostren els seus excel·lents edificis, el seu gran mercat, les seves carreteres, ponts i les diverses obres realitzades en aquesta regió.
III. Geografia econòmica
Com ja s'ha dit, l'agricultura és la indústria econòmica bàsica de la província. Els avenços durant els darrers anys han estat notables, i el valor creixent de tota la província en un futur proper sembla assegurat. La distribució dels productes del sòl està introduint una notable activitat comercial, principalment en les exportacions a Espanya Singapur.
BAN TU THƯ
1 / 2020
NOTA:
1: Marcel Georges Bernanoise (1884-1952) - Painter, va néixer a Valenciennes, la regió més septentrional de França. Resum de la vida i la carrera:
+ 1905-1920: treballant a Indochina i encarregat de la missió al governador d'Indoxina;
+ 1910: professor a l'Escola de l'Extrem Orient de França;
+ 1913: estudiar arts indígenes i publicar diversos articles acadèmics;
+ 1920: Va tornar a França i va organitzar exposicions d'art a Nancy (1928), París (1929): pintures de paisatges sobre Lorena, Pirineus, París, Midi, Villefranche-sur-mer, Saint-Tropez, Ytalia, així com alguns records. de l'Extrem Orient;
+ 1922: Publicació de llibres sobre arts decoratives a Tonkin, Indoxina;
+ 1925: va guanyar un gran premi a l'Exposició Colonial de Marsella i va col·laborar amb l'arquitecte del Pavillon de l'Indochine per crear un conjunt d'articles d'interior;
+ 1952: mor a l'edat de 68 i deixa un gran nombre de pintures i fotografies;
+ 2017: el seu taller de pintura va ser llançat amb èxit pels seus descendents.
REFERÈNCIES:
◊ Llibre “LA COCHINCHINE”- Marcel Bernanoise - Hong Duc [Ồng Đức] Editors, Hanoi, 2018.
◊ wikipedia.org
Words Les paraules vietnamites en negreta i en cursiva s'inclouen entre cometes - establert per Ban Tu Thu.
VEURE MÉS:
◊ CHOLON - La Cochinchine - Primera part
◊ CHOLON - La Cochinchine - Primera part
◊ SAIGON - La Cochinchine
◊ GIA DINH - La Cochinchine
◊ BIEN HOA - La Cochinchine
◊ THU DAU MOT - La Cochinchine
◊ MY THO - La Cochinchine
◊ TAN AN - La Cochinchine
◊ COCHINCHINA