El TẾT amb TRẦN TẾ XƯƠNG
Hits: 572
HUNG NGUYEN MANH1
Segons el costum en temps de pas, quan es tracta de poeta, cada vegada Tet ve, cal tenir uns quants poemes, ja sigui un extempore sota la inspiració de la vista, o un poema sobre un mateix o una narració ... Es tracta d’examinar les coses del passat, una mirada retrocedida sobre la manera com s’ha passat el passat.
Entre els poetes típics cap a finals del segle XIX i principis del segle XX, Tế Xương és un poeta que podem anomenar provisionalment a “Frustrat” un; es deu al fet que havia de conduir una existència pobre i miserable i estava constantment penjada del seu lloc natal, mentre que la titulació universitària més alta que podia obtenir només era de batxillerat i, a més, patia la tristesa del seu país perdut a les mans dels invasors francesos. Això “Frustrat” l'home ha deixat enrere nombrosos versos típics amb una clara descripció “Realista i crític” la naturalesa i la natura Pocs dies constitueixen una ocasió excel·lent per a ridiculitzar-se i riure’s de la indigència, de la presència de ridículs, de la insipidesa de costums i costums ...1
Primer de tot és l’hàbit de la gent, tot i ser ric o pobre, de competir comprant coses jubiladament. D’una banda, moltes persones volen mostrar o difondre la seva riquesa; per altra banda, altres desitgen que no se’ls faci notar i riure de les famílies que només tenen “cendres d’encens i fum fred”. En aquest moment, Tế Xương no només va romandre oci, sinó que també va ridiculitzar la seva abjecta pobresa:
"No penseu, amics meus, que, en aquest moment, sóc pobre,
Només no he tret del meu pit els diners que gastaré.
He demanat vi de crisantem, però el venedor va diferir-lo.
He demanat a algú que em compri un lot, però el seu preu és massa elevat,
Em vaig preparar per empaquetar els meus pastissos ensucrats, però em temia que el monsó els fes córrer.
Volia preparar un pastís de porc, però tenia por que es podrís a causa de la calor,
Això és suficient, és a dir, reservem tot això per al proper Tết,
No penseu, amics meus, que, en aquest moment, sóc pobre. "
Des que el Vietnam va caure sota la dominació francesa, el poble vietnamita n’ha de celebrar dos Pocs dies. Aquests són els lunars El dia or Tết vietnamita i la calendari Tết dia o el Dia del Francès. Aleshores, els erudits confucians, lleials al rei, solien esperar el Cort de Huế proclamar el dia que comença l'any nou i el calendari lunar abans de reconèixer-ne Tet.
"La primavera va proclamar recentment la Cort de Huế,
La primavera no és per a tothom en particular, però és per a tothom ”.
Des del jutjat vol dir des Hue, la ciutat on encara existeix el jutjat. Però, com va anar Tet saludat per tothom? Sentim Tú Xương descrivint-nos-ho:
"Esclatar de forma esporàdica i dolça és una salva de petites galetes,
Tan sorollós a la paret és el dibuix popular que mostra un gall.
Les sabates i les sandàlies formen sons clamorosos, moltes noies amb carbó negre i tints de tinta també estan ben vestides amb les seves túniques de seda ... ”
Aquesta vista havia provocat que persones que tenien una profunda preocupació al seu país natal i que fossin melancòliques i nostàlgiques fossin un suspir i un gemec com Tú Xương :
"Ens atrevim a preguntar als que senten una preocupació profunda al seu país natal,
Que la primavera havia arribat i arribarà per sempre, però se senten entusiastes?"
Els costums i els hàbits eren així, els espectacles lúdics també eren abundants, el nostre poeta va riure d’altres persones, després va tornar a riure d’ell mateix:
"La gent conversa durament entre ells sobre allò nou i modern,
Ningú no els escolta els que hi ha als draps.
El turbant de seda d'aquell home és tan gran com un coixinet,
La brillant faldilla de seda negra brillant d’aquella noia arrasa tota la vorera.
Amb els seus serveis prestats a la religió, aquest monjo té un para-sol,
Les seves butxaques s'omplien de cèntims i feixugues El Vietnam del nord viatja amb un rickshaw.
Tot i que no és una persona amb caràcter refinat, encara s’ha de celebrar els tres dies de Tết,
Tot i que es va trencar pedra, encara es pot permetre el consum de begudes".
Mentre la gent competeix en la preparació i compra, en la fabricació de conserves i pastissos, l’erudit confucià trencat de pedra també ha d’intentar fer alguna cosa per evitar que els seus germans se’n riuin ... Tú Xương havia fet era treure-li la túnica per agafar els polls i utilitzar-los per fer una mena de conserva que degustava per veure si era millor que els dolços de la Triều Châu Xinès, o també era millor que els pastissos Mrs. Hành Tụ venut al centre?
"Aquest any les compres són força punyents?
Recentment es mostra una safata de polls conserva?
Bullit amb aigua i sucre dins d’una paella de coure, té un color brillant negre,
Arrossegant-se de la túnica, els polls són veritablement grossos?
Com poden competir els dolços dels xinesos de Trieàu Chaâu?
Les coques de la senyora Haønh Tuï també hi són molt inferiors?
L’any que ve, estic decidit a obrir una botiga de conserves de polls i a empolvorar-hi una mica de perfum addicional? ”
Agafant aquest tipus de conserves de polls, escampant-hi una mica de perfum i exposant-lo a la botiga ... Tú Xương realment havia arribat a l’altura de la impertinència. Des de Tú XươngA la dèria de pensaments, la gent encara pot recollir el poema titulat "Prendre diners del cel" per gastar-hi Tet No és fàcil que els rics abandonin les seves entranyes (és a dir, gastar els seus diners) en aquests dies3
Al veure que les existències del creador encara estan plenes,
Desitjo demanar al cel que em présteci en efectiu.
Preguntant la Lluna, la Lluna rau,
Quan es pregunta el vent, el vent és bastant tossut.
Pel que fa a les pedres, quan se’ls va preguntar, van volar,
Al demanar el tro, el tro es torna a parlar.
No em passaria més temps per demanar-ho contínuament,
I demanaria a Heaven un préstec per tenir-ne molt per gastar.
La "préstec”Esmentat per Tú Xương no és res més que la "literatura" que es ven a la venda al mercat a l'aire lliure, un lloc on, en aquella època, "la noia que venia llibres s'ensorrava".
On Pocs dies, els rics tenen teixits de seda, brocats i setinats, pel que fa als pobres, porten pantalons marrons i túniques fetes de tela, ningú no aconsegueix tenir un vestit nou per embellir-se, sobretot els nens en la seva joventut joventut:
"La gent gran té un bol de sopa,
Els nens petits tenen un vestit nou"
poeta Tú Xương ell mateix entén perfectament el valor fascinant d'aquesta coberta exterior:
Dient-nos amb claredat que són recents i nous,
Qualsevol persona amb roba esquinçada no se li escoltava.
NOTES:
1 Professor associat HUNG NGUYEN MANH, doctor en Filosofia en història.
2 Segons TRẦN THANH MAI - Al riu Vị - Literatura i vida de Trần Tế Xương - Editorial Tân Việt - 4th impressió 1973. pp.56 a 59.
3 NGÔ THI compilat - Un poema de Tú Xương - Llibertat de Saigon - número de primavera de Đinh Stimeu, 1997 - pàgina 7.
BAN TU THU
01 / 2020
NOTA:
◊ Font: Any nou lunar vietnamita - Festa Major - També. HUNG NGUYEN MANH, Doctora en Filosofia en Història.
Ban Ban Tu Thu ha establert text en negreta i imatges sèpia thanhdiavietnamhoc.com
VEURE MÉS:
◊ Des d'esbossos a principis del segle XX fins a rituals i festes tradicionals.
◊ Significació del terme "Tết"
◊ Festival de Cap d'Any Lunar
◊ Preocupació de les PERSONES PROVIDENTS: Preocupació per a CUINA i COCES
◊ Preocupació de les PERSONES PROVIDENTS - Problemes per a la COMERCIALITZACIÓ - Secció 1
◊ Preocupació de les PERSONES PROVIDENTS - Problemes per a la COMERCIALITZACIÓ - Secció 2
◊ Preocupacions de PROVIDENTS - Preocupacions pel pagament per departament
◊ A LA PART SUDAL DEL PAÍS: UN HOST DE PREOCUPACIONS PARALLELS
◊ La safata de Cinc fruites
◊ L’arribada de Cap d’Any
◊ PANTALLES DE PRIMAVERA - Secció 1
◊ El culte de les divinitats de la cuina - Secció 1
◊ El culte de les divinitats de la cuina - Secció 2
◊ El culte de les divinitats de la cuina - Secció 3
◊ Esperant el NOU ANY - Secció 1
◊ Abans de començar a treballar
◊ Rendint els últims honors a CÔ KÍ ”(esposa del secretari) el segon dia de TẾT
◊ Any Nou Lunar del Vietnam: vi-VersiGoo
◊ etc.