Tècniques d’arts marcials - Holylandvietnamstudies.com

LITERATURA TRADICIONAL I ARTS MARCIALS DE VIETNAM - 3a part

4378 Vistes Nguyen Manh Hung

HUNG NGUYEN MANH

... continuï:

Després d’investigar, podem veure que el mètode de la pràctica d’arts marcials en el temps antic era senzill. Intentem descriure-la de la manera següent (segons materials publicats):

1. Halterofilia: triar una pedra o un pes de plom al voltant dels 36 quilos. Els artistes marcials es practicaven aixecant-la cap amunt i cap avall per ajudar a enfortir els músculs. El pes s'incrementaria gradualment.

2. Practicar barra alta: seleccionar una branca alta o establir una barra alta (com la barra horitzontal). Pràctica de tirar cap amunt i cap avall de cinc a set vegades al dia.

Aquesta pràctica era similar a la barra horitzontal: Tirar dos peus a la branca i enrotllar-se per tenir tendons flexibles i practicar l'escalada.

3. Practicar salt alt: seleccionar un monticle baix i practicar salts. Portar pantalons farcits de sorra i treure de mica en mica la sorra per practicar. Fins que no s’abocés la sorra, els artistes marcials se sentirien lleugers. Un bon artista marcial fins i tot podria saltar al terrat.

4. Punxar i xutar: amb dues mans per punxar una bossa de grans cada dia. Si es practica durant molt de temps, es pot punxar a través d’un plataner. Els plataners de Kicemperor després les parets i els penya-segats de maó.

5. Practicar armes: Les armes habituals en aquell moment eren personal, escut i portera. Cada arma tenia el seu propi estil de pràctica, individualment, en parella o ballant (tècnicament). L’instructor sempre tenia un gong a la mà per mantenir el ritme dels aprenents (com quan practica piano).

Nota: Durant la pràctica, els aprenents d’arts marcials només menjaven sopa d’arròs o uns quants plàtans. Quan es practica, els estudiants sovint rebien tendons dolorosos i l’instructor prepararia fulles de bambú per al dolor.

Com s'ha descrit anteriorment, des del 17è any de Minh Mang, la sessió d'exàmens d'arts marcials es va celebrar a Thua Thien, després a Hanoi i Thanh Hoa. Thi Huong es va celebrar durant anys d'acord amb la regla del Yin i el Yang: Ratolí, Cavall, Gat, Pollastre.

El Thi Hoi es va celebrar als anys de Drac, Gos, Búfalo, Cabra.

Els altres anys restants van ser pels exàmens de literatura. Pel que fa al procediment d'examen, en primer lloc, els candidats han de realitzar tres exàmens de manera seqüencial:

I. Primer examen: Halterofilia

- Els pesos estaven modelats de plom, al voltant dels 66 quilos.
- Utilitzar les dues mans per portar els dos pesos a una distància d’uns 64 metres o més, segons la força del candidat.

Si es supera, el candidat seria superior.
- En cas que el candidat només pogués fer servir una sola mà per portar un pes, haurà de superar els 120 metres per ser classificat superior.
- Si portés amb les dues mans i passés de 48 metres o una mà portés un pes i anés 64 metres, es consideraria passar.
- Si no, serien eliminats.

II. Segon examen: ús de bastó i llança

1. Els bastons eren de ferro, pesaven 18 quilos, dividits en tres parts. Els candidats havien de moure les cames com ballar, empènyer i colpejar l'objectiu.
- Si poguessin recórrer 240 metres, es classificarien com a mitjana.
- Si poguessin recórrer 160 metres, es considerarien de pas. Si no poguessin arribar a la distància, serien eliminats.

2. Les llances tenien una longitud de 3.5 metres. Els candidats utilitzaven una mà per subjectar el fons de la llança; l'altra mà va subjectar el mig, a 12 metres de la marioneta. Després d’això, el candidat va saltar per augmentar la velocitat, dirigit a l’objectiu, i després va córrer per prémer el botó del ventre. Si colpejava per la punta de la llança, el candidat seria superior; si només colpejaven, es classificaven de mitjana; si perdessin l'objectiu, serien eliminats.

III. Tercer examen: ús de mosquets

- Els candidats al tir hauran de situar-se a 82 metres (20 truong i 5 thuoc) (5) (6) lluny de l'objectiu.
- Es va permetre que els candidats al tir disparessin sis vegades:
a) Si es colpejava l'objectiu amb dos tirs, un xut colpejava el cercle al voltant de l'objectiu, tres trets fora de l'objectiu, el candidat era el superior.
b) Si es colpejava l'objectiu una vegada, un xut colpejava el cercle al voltant de l'objectiu, quatre trets fora de l'objectiu, el candidat es classificava de mitjana.
c) Si es colpeja el cercle al voltant de l'objectiu dues vegades, quatre trets fora de l'objectiu, es considerava que el candidat passés.
d) Si faltessin l'objectiu sis vegades o només colpejaven una vegada, fallarien.

Conclusió després dels tres exàmens:

1. Si es classifiqués en superior i mitjà, el candidat es titularia batxiller.
2. Si només es classifica aprovar el títol de batxillerat.

Durant el darrer examenexamen oral) Els candidats han de passar tres preguntes sobre clàssics militars.

Segons els resultats, els candidats es classificarien amb diferents nivells.

A. Thi hoi (examen metropolità)

El meu dia [El meu hội] era similar a aquest huong, però amb diferents pesos: 66 quilograms de jo, huong [Jo, això] i 72 quilograms per el meu dia [el meu hội].

La distància per alçar peses a aquest huong era de 64 metres i 80 metres el meu dia [el meu hội].

Si es passessin tots els exàmens, es tindria en compte el candidat penjar cach trung [hạng trúng cách].

B. El meu din (examen de la cort imperial)

Si és literal (sabent xinès i Yi ching), els candidats podrien inscriure's als exàmens.

Si són analfabets, no podrien registrar-se a la web El meu dinh [La meva đình] però va haver de respondre les següents preguntes a:
1. Clàssics militars.
2. Tàctica militar de generals famosos del passat i del present.
3. Història actual.

Mitjançant aquests exàmens, els jutges dependrien dels resultats per tenir en compte els seus nivells.
- Si es considera aprovat, el candidat es classificaria tien si vo (doctor en arts marcials).

a) Se li atorga vestit, barret, bandera, tauler.
b) Permetre vinh quy bai a (tornar a casa per pagar gràcies als avantpassats després d’aconseguir honors acadèmics) (M'agrada tien si van [tiến sĩ văn])

- Si no van aprovar o només van passar el el meu dia [el meu hội] i no va poder assistir a la sessió aquest dinh [đình], se'ls concediria el segon rang.

NOTA:
1: LÉON VANDERMEERSCH, Le nouveau monde sinisé, París: Seuil, 1985.

2: Chu Van An [Chu Văn An] (1292-1370), nom real Chu An [Chu An], nom de la ploma Tieu An [Tiều Ẩn], nom de la lletra Linh Triet [Linh Triệt]. Va ser un mestre, un metge, mandarí d’alt rang Tran [nu] Dinastia a la història del Vietnam. Va ser cavaller Van Trinh Cong [Văn Trinh Công]. És per això que més tard es va fer conegut com Chu Van An [Chu Văn An]. Era una persona senzilla que passava el hoc hoc sinh tailandès (el títol per a qui passava la literatura aquest Hoi [aquest Hội]) però es va negar a convertir-se en mandarina. En canvi, va obrir una escola a la Huynh Cung [Huỳnh Cung] poble, a l'altra banda de la A Lich [Tô Lịch] Riu. L’ensenyament d’un va tenir un paper important en la difusió del confucianisme al Vietnam en aquest temps. Sota el regnat de Tong Tran Minh [Trần Minh Tông] (1300-1357), esdevingué mestre a l’acadèmia imperial, on fou l’encarregat d’ensenyar al príncep corona Vuong, el futur emperador Tran Hien Tong [Trần Hiến Tông]. Més tard, sota el regnat de Du Tong, la seva sol·licitud de decapitació de set altres mandarins, que acusà de corrupció, fou rebutjada. Estava cansat i resignat. Després d’això, va tornar a Phuong Hoang [Fènix] Muntanya (Chi Linh, Hai Duong [Chí Linh, Hải Dương]). Va utilitzar el nom de la ploma Tieu An [Tiều Ẩn] (un llenyataire solitari). Durant la resta de la seva vida, va continuar la seva carrera docent i va escriure llibres.

(3) TRAN QUOC TUAN [Tran Quoc Tuan] va néixer al segle XIII (dècada 20), l'època de l'Imperi Mongol amb un somni de "governant el món”, Fet que va convertir Vietnam en un objectiu per envair tot el sud-est asiàtic. Sota el domini de Tran Thu Do [Trủn Thủ Độ], Tran Quoc Tuan [Tran Quoc Tuan] va destruir la primera invasió mongola. Després Tran Thu Do [Trủn Thủ Độ] va morir (1264), es va convertir en el líder del directori Tran [nu] Dinastia i va derrotar la invasió mongola per segona vegada. Va obtenir la tercera victòria sobre els mongols (1287) amb la famosa Batalla de Bach Dang [Bach DangRiu per a la defensa territorial de Vietnam [Vietnam](Dai Viet [Dai Viet] era) i tot el sud-est asiàtic. Se'l considera un sant.
(4) HENRI OGER - "Kỹ thuật của người An Nam" (Tècnica del poble Annamite) - implementat a Hanoi [Hà Nội] (1908-1909). Professor ajudant, doctor. NGUYEN MANH HUNG [Nguyen Manh Hung] investigat, introduït i proclamat a l'Associació Cultura i Arts de Barcelona Hanoi [Hà Nội], Vietnam [Vietnam] (1984), Universitat de Califòrnia a Amèrica (2004) i l'Escola de Llengua Oriental de París a França (2006).

(5) Truong [Trượng] és una antiga unitat de longitud del Vietnam i la Xina. Pertany a la unitat de longitud antiga en un sistema decimal basat en un regle bàsic. Un truong és igual a 10 metres vietnamites (uns 4 metres francesos).

(6) Thuoc [Regle] és un instrument de mesura que s'utilitza per mesurar objectes, que és preciso mil·límetre. Thuoc Thuoc [Regle] s'utilitza per dibuixar, mesurar longitud, alçada, angles, ....