Una breu HISTORYRIA DE L’ESCRIPTURA VIETNAMESA - Secció 3

Hits: 544

Donny Trương¹
Escola d’Art a la Universitat George Mason

DETALLS DIACRÍTICS

    En escriptura, vietnamita es basa molt en marques diacrítiques. Per crear llegible i llegible Tipus vietnamites, les marques no només han de ser clares i equilibrades amb els glifos base, sinó que també no han de destorbar el nucli i el lideratge del disseny global. Aquest capítol se centra en els detalls tipogràfics per ajudar els dissenyadors a veure la interacció entre les lletres i els diacrítics.

AGUT I GRAVE

     An agut (dấu sắc) i a greu (dấu huyền) ha de tenir la mateixa forma. El primer significa el to creixent i el segon significa el to descendent; per tant, s’han de reflectir mútuament. Ambdós accents, els seus fons són més estrets que els seus cims. En relació amb la seva lletra base, an agut es posiciona lleugerament a la dreta i a greu es troba lleugerament a l'esquerra. Els dos accents no s’han d’estendre més enllà dels seus glifos base.

circumflex

    A circumflex té forma de chevron amb traç gruixut a la part superior i traços més prims als fons. Té la mateixa forma que un caró, que no s'utilitza a vietnamita, però va bolcar. La unió d’una aguda i d’una tomba pot crear un circumflex, però calen modificacions per produir un traç simètric. En la majoria dels casos, a circumflex és simètric, però també pot ser asimètric i estressat a la baixa. Per evitar problemes de gran interès, a circumflex no ha de ser més ampla que la seva lletra base. Si es combina, es pot modificar la seva forma per funcionar bé amb una altra marca (agut, greu, ganxo per sobre o tilde).

PAN

    A curt està corbat i no s’ha d’equivocar amb un caró apuntat, que no existeix al sistema d’escriptura vietnamita. No ha d’adjuntar-se a la lletra base ni interferir amb una altra marca diacrítica (agut, greu, ganxo per sobre o tilde). La corba inferior d’un breu ha de ser més gruixuda que els dos extrems superiors. La seva forma es pot ajustar si es combina amb una altra marca.

BOTZINA

    A banya s’ha d’adjuntar a la lletra o o la carta u. El seu traç comença des de la part superior dreta de la lletra base i puja cap amunt. Tot i que afegeix un banya a la part superior de la u crea una integració perfecta, adjuntant una banya inferior a la tija de la u també és acceptable. Coherència i equilibri (amb agut, grau, ganxo per sobre i til) són importants a l’hora de determinar la posició de a banya.

RECOLLIDA SOBRE

    Tot i que a ganxo per sobre sembla un signe d'interrogació sense el punt, el primer ha de ser més petit que el segon i la tronca inferior d'un ganxo s'ha de troncar. Un ganxo sempre s’ha de situar per sobre d’una circumferència, d’un breu o d’una banya. Quan estan units, necessiten treballar en harmonia.

TILDE

    A titlli (dấu ngã) té una forma simètrica perquè la seva estructura deriva de la lletra N. Com passa amb la carta N, els traços als dos extrems són més petits que la corba mitjana. A titlli sempre està situat sobre una vocal, una circumferència, un breu o una trompa; per tant, han de treballar en harmonia.

SOTA

    Per coherència, un punt baix (dấu nặng) pot ser idèntic a la període i el punt de la lletra i. En cas contrari an punt baix ha de ser menor que la període. La seva ubicació s'ha de centrar directament a sota de la lletra base. En alguns casos amb la lletra y, es pot col·locar un punt lleugerament dret per evitar xocs amb el descendent.

TINT

    En dissenyar la carta Đ (majúscules) i đ (minúscula), el gruix, la longitud i la posició de la barra creuada tenen un paper crucial en la llegibilitat. Si la barra és massa fina, la llegibilitat es veu compromesa en mides petites. Per evitar problemes de discerniment, la longitud de la barra no s'ha d'estendre massa lluny de la seva base. En una tipografia de serif, la barra només pot superar lleugerament més enllà del seu serif. Per a la carta Đ, la barra ha de ser més curta a l'esquerra i més llarga a la dreta. En canvi, la barra de la lletra đ ha de ser més llarg a l’esquerra i més curt a la dreta.

     En vietnamita, la barra de la lletra Đ s'ha de situar al mig de l'alçada del tap. El sistema d’escriptura vietnamita no té sobredot, ganxo palatal, macron, subdot ni subcometre amb la lletra D.

    A l’exemple següent, la tercera majúscula Đ (a la dreta) d’Alegreya Sans tenia la barra situada a sobre, la qual cosa era incorrecta. Em vaig adreçar a Juan Pablo del Peral que va dissenyar la família Alegreya i em va fer l'actualització, que és el centre Đ a la il·lustració.

ĐỒNG

     El ng és la moneda oficial del Vietnam. El seu símbol, ₫, està fet de minúscula đ i una línia a la part inferior. La línia es pot situar a sobre, a sota o bé a la línia de base. Minúscula đ (per a ₫) pot ser de deu a quinze per cent més petita que la lletra normal si la línia de fons es troba a sobre o a sobre de la línia de base.

... continuar a la secció 4 ...

BAN TU THU
01 / 2020

NOTA:
1: Sobre l’autor: Donny Trương és un dissenyador amb passió per la tipografia i la web. Va rebre el seu màster en arts en disseny gràfic a l'Escola d'Art de la Universitat George Mason. També és l’autor de Tipografia Web Professional.
◊ Les paraules en negreta i les imatges sèpia han estat configurades per Ban Tu Thu - thanhdiavietnamhoc.com

VEURE MÉS:
◊  Una breu HISTORYRIA DE L’ESCRIPTURA VIETNAMESA - Secció 1
◊  Una breu HISTORYRIA DE L’ESCRIPTURA VIETNAMESA - Secció 2
◊  Una breu HISTORYRIA DE L’ESCRIPTURA VIETNAMESA - Secció 4
◊  Una breu HISTORYRIA DE L’ESCRIPTURA VIETNAMESA - Secció 5
◊ etc.