Una breu HISTORYRIA DE L’ESCRIPTURA VIETNAMESA - Secció 1
Hits: 999
Donny Trương1
Escola d’Art a la Universitat George Mason
INTRODUCCIÓ
El meu objectiu per a la primera edició era enriquir Tipografia vietnamita. Publicat el novembre de 2015 com a tesi final d’un màster en arts en disseny gràfic de la Escola d’Art a la Universitat George Mason, aquest llibre s’havia convertit ràpidament en una guia essencial per al disseny Diacrítics vietnamites.
Molts dissenyadors de tipus van utilitzar aquest llibre per ajudar-los a comprendre les característiques tipogràfiques úniques en vietnamita. Van aprendre els detalls subtils i els matisos de la web Sistema d'escriptura vietnamita encara que no parlin ni escriguin la llengua. Com a resultat, van guanyar més confiança en el disseny de diacrítics, que tenen un paper crucial en la llegibilitat i la llegibilitat dels Idioma vietnamita.
Les marques diacrítiques són indicis que guien els lectors a comprendre el significat de certes paraules. Sense accents clars i adequats, el flux de text es pot desconnectar i desorganitzar. Sense ells, la comunicació escrita es distorsiona. A més, el significat original del text està enfosquit.
Des del llançament d’aquest llibre, he aconsellat als dissenyadors de tipus ampliar les seves tipografies per donar suport als vietnamites. En interactuar amb ells, vaig comprendre millor els problemes i les confusions que tenien. No tinc res més que experiències positives i de suport treballant amb ells. Agraeixo la cura i l'atenció que van dedicar a la creació de signes diacrítics per als vietnamites.
Per mostrar el meu agraïment a la comunitat de tipus, he revisat i ampliat la segona edició per proporcionar informació més útil, subministrar més il·lustracions i disposar de tipus de lletra més compatibles amb vietnamita.
HISTÒRIA
de 207 BC a 939 AD, el domini de diverses dinasties xineses va tenir una profunda influència en la cultura i la literatura vietnamites. Com a resultat, l’oficial Idioma vietnamita va ser escrit a Xinès clàssic (chữ No) abans del desenvolupament dels nadius Escriptura vietnamita (chữ Nôm) i l'adopció de les Alfabet llatí (Quốc ngữ)2.
CH NHO
Sota el control dels xinesos al segle IX, els documents governamentals del Vietnam es van escriure en ideografies xineses anomenades chữ No (guió dels estudiosos), també conegut com a kanji (Guió de Han). Fins i tot després que el Vietnam declari la seva independència el 939, chữ No va ser la llengua escrita comuna en els papers oficials fins a principis del segle XX. Chữ Nho encara avui s’utilitza en pancartes cal·ligràfiques per a ocasions tradicionals com ara festivals, funerals, Any nou lunar (Tet), i casaments. Tot i que chữ No va tenir una gran consideració, perquè el ser chữ No l’alfabetització era la clau del poder, la riquesa i el prestigi: els estudiosos vietnamites volien desenvolupar el seu propi sistema d’escriptura anomenat chữ Nôm3.
CHỮ QUỐC NGỮ
La romanització de la Sistema d'escriptura vietnamita va començar al segle XVII quan els missioners catòlics van necessitar transcriure les escriptures per als seus nous conversos. Com a chữ Nôm només eren utilitzats per l’elit i els privilegiats, els missioners volien introduir el text religiós a una població més àmplia, inclosa gent de classe baixa que no hauria pogut llegir Nom ideògrafs.
In 1624, Jesuïta i lexicògraf francès Alexandre de Rodes va començar la seva missió a Cochinchina on va conèixer un jesuïta portuguès Francisco de Pina i va aprendre el vietnamita a una velocitat sorprenent. Al cap de sis mesos, Rhodes dominava el llenguatge. Malauradament, Pina va morir en un naufragi a Đà Nẵng un any després. Rodes va continuar la seva missió i va passar dotze anys escoltant la gent local.
In 1651, sis anys després d’haver marxat del Vietnam, va publicar Rodes Dictionarium Annamiticum Lusitanum et Latinum i la Units Annamiticae seu Declaració de Brevis Tunchinensis. Tot i que les seves publicacions van exposar les bases Quốc ngữ (llengua nacional), Rhodes no va ser el primer creador de la romanització. Els seus treballs es van basar en el mètode de Pina, que es va inspirar en el sistema d'escriptura romanesa vietnamita del pare João Rodrigues. La invenció del pare Rodrigues va ser desenvolupada i millorada pel jesuïta portuguès Gaspar do Amaral, Jesuïta portuguès Antonio Barbosa, i jesuïta francès Alexandre de Rodes.5
In 1773, més de 100 anys després, jesuïta francès Pierre-Joseph-Georges Pigneau de Béhaine publicat Diccionari Anamitico-Latinum en llatí, Nom script i Quốc ngữ. . In En 1838, Bisbe Jean-Louis Taberd seguit de Diccionari Anamitico-Latinum, que es basava en l’obra de Pigneau de Béhaine. Un dels primers adoptants del nou sistema d’escriptura vietnamita fou Philipphê Bỉnh, un pastor vietnamita que vivia a Portugal. Durant els seus trenta anys a Portugal, Bỉnh havia escrit més de vint llibres Quốc ngữ. La seva redacció ho demostrava Quốc ngữ havia començat a prendre forma.
Desemejante chữ Nôm, que requeria un ampli estudi i pràctica per dominar, el nou sistema d’escriptura basat en llatí era directe, abordable i accessible. Els vietnamites podrien aprendre a llegir i escriure la seva pròpia llengua en poques setmanes en lloc d’anys. Encara que Quốc ngữ va permetre difondre l’alfabetització i l’educació a una gran població, no es va convertir en el sistema d’escriptura oficial fins a principis del segle XX sota el domini colonial francès (1864-1945).
L’auge del sistema d’escriptura llatí va obrir la porta a l’educació i a les publicacions impreses. Gia Định Báo (嘉定 報), el primer diari a Vietnam, va publicar el seu primer número a Quốc ngữ el 15 d’abril de 1865. Sota director Trương Vĩnh Ký i redactor en cap Huỳnh Tịnh Của, Gia Định Báo va tenir un paper essencial en l’animació del poble vietnamita a estudiar Quốc ngữ. Trương Vĩnh Ký havia escrit més de 118 publicacions que van des de la investigació fins a transcriure fins a la traducció. El 1895, Gia Định Báo va llançar Huỳnh Tịnh Của's Đại Nam quốc âm tự vị, el primer diccionari escrit per un erudit vietnamita per al poble vietnamita.
In 1907, Estudiosos vietnamites com Lương Văn Can, Nguyễn Quyềni Dương Bá Trạc obert Đông Kinh nghĩa thục, una institució gratuïta a Hà Nội per ajudar al progrés del país. En reconèixer l’avantatge de Quốc ngữ, que era fàcil de llegir i escriure, l’escola va utilitzar el sistema d’escriptura romanitzada per publicar llibres de text, obres literàries i diaris (Đăng cổ Tùng báo i Ệi Việt Tân báo).
Cap al mateix temps el 1907, periodista Nguyen Van Vinh va obrir la primera impremta i va publicar el primer diari independent anomenat Đăng cổ etsng báo a Hà Nội. El 1913, publicà Đông dương Tạp chí propagar-se Quốc ngữ. Tant Nguyễn Văn Vĩnh com Trương Vĩnh Ký eren coneguts com els padrins dels diaris vietnamites.
de 1917 a 1934, Escriptor Pham Quynh Va aportar molts assajos importants sobre literatura i filosofia en la seva pròpia publicació anomenada Nam Phong tạp chí. També va traduir moltes obres literàries franceses Quốc ngữ.
In 1933, la formació de Tự Lực Văn Đoàn (Grup Literari d’autosuficiència) presumeix de canvis profunds en l'escena literària vietnamita. Els estudiosos del grup, que es componien Nhất Linh, Khái Hưng, Zodíac, Lam Lam, Tú Mỡ, Ế Lữi Xuân Diệu, popularitzat Quốc ngữ mitjançant la seva clara i senzilla escriptura vietnamita. Van publicar dos diaris setmanals (Phong hoa i Ngày no), poesia moderna i novel·les sense dependre del text clàssic xinès.
Tot i que els missioners francesos i portuguesos van iniciar el sistema d'escriptura romanitzada, periodistes, poetes, estudiosos i escriptors vietnamites van millorar, van avançar i van fer Quốc ngữ en un sistema d’escriptura robust, eloqüent i complet. Avui, Quốc ngữ, també conegut com chữ phổ thông (script estàndard), és l'ortografia oficial del Vietnam6.
... continuarà a la secció 2 ...
BAN TU THU
01 / 2020
NOTA:
1: Sobre l’autor: Donny Trương és un dissenyador amb passió per la tipografia i la web. Va rebre el seu màster en arts en disseny gràfic a l'Escola d'Art de la Universitat George Mason. També és l’autor de Tipografia Web Professional.
Ban Ban Tu Thu ha establert paraules en negreta i imatges sèpia thanhdiavietnamhoc.com
VEURE MÉS:
◊ Una breu HISTORYRIA DE L’ESCRIPTURA VIETNAMESA - Secció 2
◊ Una breu HISTORYRIA DE L’ESCRIPTURA VIETNAMESA - Secció 3
◊ etc.